Papamosques dorsifumat
 | Per a altres significats sobre l'altre ocell del gènere Ficedula amb l'epitet Ficedula hodgsoni, vegeu «Papamosques pigmeu». |
Ficedula hodgsonii i Ficedula hodgsoni  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 10 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22709591 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Eupasseres |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Ficedula |
| Espècie | Ficedula hodgsonii i Ficedula hodgsoni (Jerdon i Blyth, 1861) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Muscicapella hodgsoni |
| Protònim | Nemura hodgsoni |
| Distribució | |
| Endèmic de | Eaglenest Wildlife Sanctuary, Reserva del Tigre de Buxa, Parc Nacional de Nameri, Rabindra Sarobar, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Llac Khecheopalri, Santuari de vida salvatge de Maenam, Yuksom, Dzuleke, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Kaziranga, Parc Nacional de Manas, reserva forestal Bherjan, muntanyes Mishmi i reserva de tigres de Pakhui |
El papamosques dorsifumat[1] (Ficedula erithacus; syn: Ficedula hodgsonii) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] És troba al sud d'Àsia, des de la Xina fins a Tailàndia. El seu hàbitat natural són els boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de les terres baixes i de l'estatge montà. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Taxonomia
El papamosques dorsifumat anteriorment emprava l'epitet Ficedula hodgsonii. Tanmateix, el papamosques pigmeu, que estava en el gènere monotípic Muscicapella (M. hodgsoni), va haver de ser traslladat a Ficedula degut a anàlisis filogenètiques.[4] Aleshores el pigmeu fou recombinat en Ficedula hodgsoni i el dorsifumat passà a anomenar-se F. erithacus per evitar confusions.[4]
Referències
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «papamosques dorsifumat». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 706. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Slaty-backed Flycatcher. Ficedula erithacus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Chats, Old World flycatchers». IOC World Bird List Version 12.1. International Ornithologists' Union, gener 2022. [Consulta: 16 gener 2022].