Publi Muci Escèvola (cònsol 133 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 180 aC  antiga Roma |
| Mort | segle II aC (<114 aC) valor desconegut |
| Tribú de la plebs | |
| 141 aC – 141 aC | |
 Cònsol romà | |
| 133 aC – 133 aC Juntament amb: Luci Calpurni Pisó Frugi | |
| Pontífex màxim | |
| 130 aC – 115 aC | |
| Senador romà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, polític de l'antiga Roma, advocat, escriptor, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Mucii Scaevolae (en)  |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Quint Muci Escèvola |
| Pares | Publi Muci Escèvola i Licinia |
| Germans | Publi Licini Cras Dives Mucià |
Publi Muci Escèvola (en llatí: Publius Mucius Scaevola) va ser un jurista i magistrat romà del segle ii aC. Era probablement fill de Publi Muci Escèvola (cònsol 175 aC) i formava part de la gens Múcia, una antiga família romana. Sext Pomponi diu que Publi Muci, Marc Manili i Marc Juni Brutus van ser els tres fundadors del ius civile, el dret civil romà.
Escèvola va ser tribú de la plebs l'any 141 aC i va encausar a Luci Hostili Túbul per mala administració com a pretor. L'any 136 aC va ser pretor urbà i el 133 aC va ser elegit cònsol amb Luci Calpurni Pisó.
A petició d'Escipió Nasica es va oposar al segon tribunat de Tiberi Grac, però va declarar que ho faria de forma suau, ja que no volia ser el primer a utilitzar la violència ni condemnar a mort a cap ciutadà sense judici. El seu col·lega al consolat era absent a Sicília on feia la guerra als esclaus. Mort Tiberi Grac, Escèvola va aprovar la conducta d'Escipió Nasica que es diu que va ser el principal responsable de la mort de Grac.
Va ser pontífex màxim, en substitució del seu germà Publi Licini Cras Dives Mucià, que havia mort aquell any. Va viure pel cap baix fins després de la mort de Gai Grac, el 121 aC, puix que va resoldre temes de l'herència de Licínia, l'esposa de Gai Grac.
Ciceró explica que dels primers temps de la història de Roma fins a l'època d'Escèvola, era costum que el Pontifex Maximus posés per escrit en una tauleta tots els successos de cada any, i l'exposava a casa seva a disposició del públic. I continua dient que el recull d'aquestes tauletes eren els Annales Maximi, una font important pels historiadors.
Va ser un destacat advocat que tenia un gran coneixement del Ius Pontificium. Era considerat també un gran jugador de pilota, i es distingia per la seva habilitat en el joc de taula anomenat Duodecim Scripta. Pomponi Àtic diu que va escriure deu llibrets (libelli) sobre matèries legals. Diversos juristes el mencionen com a referència.
El seu fill Quint Muci Escèvola va ser també un jurista reconegut.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 732-733.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: Gai Papiri 460 aC: Quint Furi 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Corneli Lèntul Caudí 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |