Rebola
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Guinea Equatorial | |||
| Regió | Illes de Guinea Equatorial | |||
| Província | Bioko Nord  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 10.000 | |||
| Predom. ling. | Bubi, castellà | |||
Rebola és una petita ciutat que es troba a l'illa de Bioko, una illa que forma part del territori marítim de Guinea Equatorial.
En el terreny administratiu Rebola es troba a la província de Bioko Nord, de la qual és una ciutat reconeguda.
Història
Els natius bubis, que són els habitants de Rebola abans de l'arribada de la colonització espanyola, tenien una societat matrilineal, a diferència de l'organització social patriarcal de la resta de Guinea Equatorial que es van trobar els espanyols.[1]
Segons el cens de l'any 2001 tenia uns 8.259 habitants.[2]
Descripció
La ciutat té força popularitat entre la població equatoguineana a causa de l'encant del poble en la llunyania que es pot veure des de diversos punts dels seus voltants. Una part de Rebola s'alça sobre un petit turó on hi destaquen les típiques cases equatoguineanes amb les façanes grogues i les teulades de colors vermellosos i marrons, i al damunt de tot del turonet trobem una església des d'on es pot veure tot el poble. També destaca el seu comerç de fruites.[3]
Personalitats
- Edmundo Bossio Dioko (Rebola, Fernando Poo, 22 de novembre de 1922[4]- febrer de 1975) va ser un polític equatoguineà.
- Juan Balboa Boneke (Rebola, Guinea Espanyola, 9 de juny de 1938 – València, 10 de març de 2014) va ser un escriptor en castellà i polític de Guinea Equatorial.[5]
- Remei Sipi Mayo (Rebola, 1952), coneguda popularment com Tia Remei, és una educadora infantil, escriptora, editora, conferenciant, directora de teatre, investigadora i activista equatoguineana experta en gènere i desenvolupament,[6] destacada per la seva militància en el moviment associatiu de dones afrodescendents.[7][8] Viu a Barcelona des dels 12 anys.
Referències
- ↑ Lucarelli, Norberto Pugliese. La Guinea despojada: Una historia hispano africana con un enfoque latinoamericano (en castellà). Abrapalabra Editorial, 2019-07-15. ISBN 978-987-4999-18-4.
- ↑ Estadística, Equatorial Guinea Dirección General de. Principales resultados del III censo general de población y viviendas de la República de Guinea Ecuatorial (en castellà). República de Guinea Ecuatorial, Ministerio de Planificación y Desarrollo Económico, Dirección General de Estadítica y Cuentas Nacionales, 2002, p. 3.
- ↑ Cebrián, Mercedes. «Entrevista | Malabo ‘la nuit’» (en castellà), 15-09-2017. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Revista La Guinea Ecuatorial, número 1.630, octubre - novembre de 1968, pàgines 19-21, Depósito Legal: F.P.-10-1959 (PDF).
- ↑ Villarejo, E. «Placido Mico critica la formacion del Gobierno guineano en el exilio» (en castellà). ABC.es, 10-10-2003. Arxivat de l'original el 3 de març 2012. [Consulta: 18 setembre 2012].
- ↑ Blanco, Lucía «Cuando leí "Una habitación propia" me di cuenta de que mi abuela y Virginia Woolf reivindicaban lo mismo» (en castellà). El País [Madrid], 30-07-2020. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Remei Sipi: “Las mujeres africanas somos creadoras de estrategias para la supervivencia de todo nuestro entorno”» (en local). www.elsaltodiario.com. [Consulta: 4 agost 2020].
- ↑ «Sipi Mayo hablará de las mujeres africanas en España» (en castellà). La Voz de Galicia, 27-11-2018. [Consulta: 4 agost 2020].
San Antonio de Palé · Mabana · Malabo · Baney · Rebola · Luba · Riaba · Evinayong · Akurenam · Niefang · Bicurga · Nkimi · Micomeseng · Nsok · Ebebiyín · Ncue · Bidjabidjan · Nsang · Bata · Cogo · Mbini · Machinda · Bitika · Corisco · Río Campo · Oyala · Mongomo · Nsork · Aconibe · Añisok · Mengomeyén · Ayene |  | |
