Rossend Nobas i Ballbé

Plantilla:Infotaula personaRossend Nobas i Ballbé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1841 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1891 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411) 
Formació professionalEscola de la Llotja
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Artescultura
Movimentrealisme i romanticisme
ProfessorsVenanci Vallmitjana i Barbany Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrederic Masriera i Manovens, Josep Reynés i Gurguí, Josep Llimona i Bruguera i Josep Gamot i Llúria Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Josep Gamot i Manel Fuxà i Leal
Família
GermansNarcís Nobas i Ballbé Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

L'Aurora, quadriga que remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella (Barcelona)

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 - Barcelona, 5 de febrer de 1891)[1] fou un orfebre i escultor català,[2] germà del fotògraf Narcís Nobas i Ballbé (1840-1893).[3] La seva obra fou realista, naturalista i virtuosa.

Biografia

Fill de Pasqual Nobas i Puigrubí, de Barcelona,[4] i Teresa Vallvé i Bartolí,[5] de Reus. Va néixer al núm. 8 del carrer dels Carders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner[6] i on ell mateix va començar a exercir tant en la fosa com en el cisellat.[7] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador Masriera, família amb la qual va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre de Frederic Masriera i Manovens.[8]

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[7] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[7]

El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com a Torero ferit, amb la que va guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[8] Amb el Bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el Bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[7]

Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, una especialitat en què va adquirir una gran fama i va ser molt sol·licitat per les grans famílies barcelonines perquè els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medicina de Barcelona[7] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle xx fins a final de la Guerra Civil espanyola.

Va ser l'autor del fris dedicat a la història del treball a la casa Víctor Blajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia, 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part, ja que fou destruït en instal·lar-hi un rètol comercial.[9]

Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[10]

Va morir sobtadament d'una pneumònia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare, que morí un mes abans als 84 anys.[11][7][12]

Vegeu també

Obres destacades

Galeria

Referències

  1. ↑ «Defuncions 1891, 1322». AMCB, 05-02-1891.
  2. ↑ «Rossend Nobas i Ballbé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Narciso NOVAS BELLVE». geneanet. Brigitte Garrette.
  4. ↑ «Pascual NOVAS». geneanet. Brigitte Garrette.
  5. ↑ «Teresa Bellvé». geneanet. Brigitte Garrette.
  6. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 254. 
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Roca y Roca, Josep «Nota necrològica». La Vanguardia, 08-02-1891.
  8. ↑ 8,0 8,1 Subirachs Burgaya, Judit; Alcolea Blanch, Santiago. «Rossend Nobas». A: Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA: de Caravaggio a Picasso : sala de exposiciones BBVA, Palacio del Marqués de Salamanca, Madrid, 9 de octubre-7 de diciembre 2008 (en castellà). BBVA, 2008, p. 140. ISBN 9788493513351. 
  9. ↑ Llopis, Artur «La cascada del Parc de la Ciutadella». La Vanguardia, 04-08-1966, pàg. 39.
  10. ↑ Subirachs i Burgaya, 1994, p. 81.
  11. ↑ El Diluvio (edición mañana), 28-06-1891, p. 5244. 
  12. ↑ «Defuncions 1891, núm. 102». AMCB, 04-01-1891.
  13. ↑ «Redescubriendo Barcelona y más allá: 21/12/2016 Casa Blajot, la antigua Sastrería Gales y la "Història dels progressos de la Humanitat" de Rossend Nobas». Redescubriendo Barcelona (blog). Ramón Sales Encinas, 08-01-2017.
  14. ↑ Subirachs i Burgaya, 1994, p. 135.
  15. ↑ «"Ten valor y confía en Dios"». Hermandad de la Paz y la Caridad.

Bibliografia

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del MNAC/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • La Gran Enciclopèdia en català, volum 14. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5442-3. 
  • Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994 (Biblioteca Abat Oliba, volum 146). ISBN 8478265775. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rossend Nobas i Ballbé
Registres d'autoritat
Bases d'informació