Rovelló vinader
Lactarius vinosus  | |
|---|---|
 Il·lustració que mostra les característiques distintives d'un rovelló vinader | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactarius |
| Espècie | Lactarius vinosus Bataille, 1908 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Lactarius sanguifluus var. vinosus |
Lactarius vinosus és un bolet conegut popularment com a rovelló vinader,[1][2] rovelló[1] i esteper[3]
Descripció
El rovelló vinader (Lactarius vinosus) es diferencia del rovelló (Lactarius sanguifluus) per les següents característiques.[4]
- Làtex de color fosc, morat intens.
- Carn de color clar
- En tallar la carn, aquesta pren immediatament una coloració fosca, morada, al barret i a la part més externa del peu, que resta clar a la part central.
- Làmines de color lila o gris violaci.
- A la fi va prenent coloracions verdoses.
- A diferència del rovelló, no és pas exclusiu de sòls calcaris.
- A nivell microscòpic, L. vinosus presenta un reticle incomplet a la superfícies de les espores, amb unes crestes amb un grau de variació del gruix major.[5]
Com el rovelló, el rovelló vinader surt en pinedes càlides a terra baixa però no pas a l'estatge montà i igualment és comestible de primera qualitat. Es confon i es barreja, segons les contrades i els mercats, amb el pinetell (L. deliciosus), el pinetell d'avet (L. salmonicolor), el rovelló (L. sanguifluus) i amb el L. semisanguifluus, tots amb el nom comú de «rovelló».[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Font i Quer, Pius «Notes sobre bolets catalans». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural [Barcelona], 31, 1932, pàg. 191-193.
- ↑ 4,0 4,1 Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 2004, p. 206-207. ISBN 84-7306-942-0 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «Mycotaxon 92: 162, 2005». www.cybertruffle.org.uk. [Consulta: 6 gener 2017].