Seu de l'Editorial Gustavo Gili
 |
Joaquim Gili i Morós
 | |
| 41° 23′ 11″ N, 2° 08′ 49″ E / 41.3864°N,2.1469°E / 41.3864; 2.1469 | |
La seu de l'Editorial Gustavo Gili és un edifici situat a l'interior d'una illa de cases de l'Eixample, amb entrada des del carrer del Rosselló 87-89, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Projectat pels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó, i inaugurat l'any 1960, és considerat un dels millors representants de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle xx.[2]
Descripció
L'edifici és format per tres cossos al voltant d'un pati central que distribueix les funcions i assegura una bona il·luminació i representativitat al conjunt.[3] Aquests tres cossos s'arrapen a les mitgeres existents o se separen creant uns patis de gran qualitat espacial malgrat la seva mida reduïda.
Consta d'una planta soterrada, on s'ubicava el magatzem i els molls de càrrega i descàrrega accessibles directament per camions, i de dues plantes on se situava la resta del programa.
El vestíbul es defineix com un espai a doble alçada al que hi dona l'altell superior, ocupat per un espai de treball obert sense divisòries. El perímetre ondulat d'aquest altell és característic de la influència que l’arquitectura d'Alvar Aalto va tenir sobre els arquitectes catalans del moment. L'estructura d'aquest espai es defineix com un protagonista principal de l'espai, molt a la manera d'altres edificis representatius de l'època, com el vestíbul de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona. La façana d'aquest cos d'accés, orientada a nord-est, es defineix pels seus grans elements verticals de protecció solar, rere els quals hi ha un gran finestral amb fusteria d’acer de mínima dimensió.[3]
És molt destacable la integració total dels elements secundaris d'aquest edifici, com ara les particions, mobiliari o fusteries, en l'esquema formal general, resultant en una obra coherent molt representativa del moment de la seva construcció i de molt valor arquitectònic.[3] L'arquitectura de la seu de l'editorial Gustavo Gili, una de les principals editorials europees de llibres d’arquitectura i d'art, reproduïa els valors de l'empresa apostant per una arquitectura innovadora.
Història
Va ser construït entre 1954 i 1960 pels arquitectes Joaquim Gili, net del fundador de l’editorial, i Francesc Bassó, pertanyents al Grup R.[3][4][3] És destacable com van fugir de la tipologia existent d'aquest tipus d'edificis i proposaren un exemple totalment innovador, amb la utilització de materials com el formigó armat, emmirallant-se amb les obres de la Bauhaus, Le Corbusier, Mies van Der Rohe o Frank Lloyd Wright.[3] La seva valentia estètica li va permetre guanyar el premi FAD d'Arquitectura l'any 1961.[4]
Des del novembre del 2013, l'edifici forma part de l'inventari de la Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighbourhoods of the Modern Movement (DOCOMOMO),[5] com a reconeixement a la seva importància dins del patrimoni arquitectònic del Moviment Modern.
El 2016, l'editorial va traslladar les seves oficines a la Casa Heribert Salas (Via Laietana, 47).[6] El 2021, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar un acord per adquirir l'edifici, amb la intenció que esdevingui un equipament cultural i educatiu de referència de la ciutat.[4]
Galeria
-
Entrada -
Entrada de l'editorial des de la primera planta -
Pati -
Buit per on es tiraven antigament els sobres -
Accés original, actualment ocupat per una edificació palafítica que manté la visió interior des del carrer del Rosselló. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Maqueta del projecte, vista d'est a oest, amb l'accés al carrer Rosselló a baix a l'esquerra. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Maqueta del projecte, vista de nord a sud. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Vestíbul. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Vestíbul. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Vestíbul. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Altell sobre el vestíbul. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Escala de pujada a l'altell des del vestíbul. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Pati central. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Lluerna a la coberta . Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Pati lateral. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Pati lateral. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Vestíbul. Fons Català-Roca, Arxiu Històric del COAC. -
Planta baixa. Fons Bassó-Gili, Arxiu Històric del COAC. -
Planta primera. Fons Bassó-Gili, Arxiu Històric del COAC.
Referències
- ↑ «Seu de l'Editorial Gustavo Gili». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Arquitectura Catalana» (en català, anglès, espanyol). Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Editorial Gustavo Gili». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «L'Ajuntament comprarà l’antiga seu de l'editorial Gustavo Gili». Barcelona Cultura. ICUB, 4 novembre-31 desembre 2021.
- ↑ «Premis DOCOMOMO a l'Editorial». Arxivat de l'original el 2015-02-13. [Consulta: 16 juny 2014].
- ↑ Sendra, Eugènia «L'Editorial Gustavo Gili deixa l'edifici històric l'Eixample». Time Out, 09-07-2015.
Bibliografia
- De Solá-Morales, Ignasi «Exterior e interior. La sede de la Editorial Gustavo Gili S.A. de Joaquim Gili y Francesc Bassó (1954-1960)». Una arquitectura para la edición. Editorial Gustavo Gili [Barcelona], 1996. Arxivat de l'original el 26 abril del 2014.
- Tatjer, Mercè; Vilanova, Antoni; Insa, Yolanda. Les Corts. Memòria del passat industrial. Districte de Les Corts i Arxiu Municipal de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2005, p. 140-143. ISBN 84-709-098-6.
Enllaços externs
- «Editorial Gustavo Gili». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Editorial Gustavo Gili». UPCommons. Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona).