Signat Arsène Lupin

Signat Arsène Lupin

Signé Arsène Lupin
Fitxa
Direcció	Yves Robert
Protagonistes	Alida Valli Claude Mercutio Gabriel Gobin Gérard Darrieu Ginette Pigeon Gisèle Grandpré Harold Kay Hubert de Lapparent Jacques Dufilho Jean Bellanger Jean Galland Michel Etcheverry Michel Vocoret Paul Préboist Paul Ville Pierre Duncan René Hell René Lefèvre-Bel Robert Dalban Robert Lamoureux Robert Rollis Roger Dumas Yves Robert Paul Müller Judith Magre
Producció	Alain Poiré
Guió	Jean-Paul Rappeneau i Yves Robert
Música	Georges Van Parys
Fotografia	Maurice Barry
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1959
Durada	102 min
Idioma original	francès
Rodatge	rue de la Paix
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal i comèdia

Signat Arsène Lupin (títol original en francès Signé Arsène Lupin, en italià Il ritorno di Arsenio Lupin) és una pel·lícula de crim franco-italiana de 1959 escrita i dirigida per Yves Robert. És la seqüela de Les aventures d'Arsène Lupin (1957).^[1][2] Ha estat doblada al català.^[3]

La guerra va acabar i després d'haver-se distingit en combat, André Laroche torna a reprendre la seva vida aventurera com a cavaller-lladre sota el nom d'Arsène Lupin. El seu antic còmplice La Ballu li ofereix el robatori d'un xalet a Enghien. Tres quadres robats de diferents llocs i les deduccions d'un jove periodista, Isidore Beautrelet li permetran trobar el tresor del Toisó d'Or, que Aurélia, antiga conquesta de Lupin, intentava apoderar-se.

• Robert Lamoureux: André Laroche / Arsène Lupin
• Alida Valli: Aurelia Valeano
• Jacques Dufilho: Albert
• Robert Dalban: Inspector Béchoux
• Michel Etcheverry: Van Nelden
• Jean Galland: General
• Harold Kay: Henri
• Paul Müller: Agregat a l'ambaixada a Roma
• Ginette Pigeon: Agnès
• Roger Dumas: Isidore Beautrelet aka Véritas
• Yves Robert: La Ballu
• Gabriel Gobin: Empleat de la SNCF
• Paul Préboist: Borratxo
• Robert Rollis: Viatger al tren

• Al voltant de la 1:17 de la pel·lícula, Isidore Beautrelet (Roger Dumas) entra a un rellotger acompanyat del conductor del tren. En realitat, la botiga es troba al 4, Rue de la Paix de París.^[4]
• L'escena final a les ruïnes del castell situat a la història a Borgonya és en realitat el Château-Gaillard (Les Andelys) a Normandia^[5]
• La pel·lícula inclou un anacronisme: les pintures del segle xv (que indiquen on trobar el tresor de l'orde del Toisó d'Or) mostren Château-Gaillard en ruïnes, tal com és avui. Mentre que aquest castell només va ser desmantellat a principis del segle xvii.