Temple de la Serp Bicèfala
 |
 | |
| 17° 13′ N, 89° 38′ O / 17.22°N,89.63°O / 17.22; -89.63 | |
El temple de la Serp Bicèfala, també anomenat Temple IV, és un temple funerariocerimonial construït en el 470 de per la civilització maia; és una construcció de la ciutat més gran del període maia clàssic tardà, Tikal, situada a la zona de Petén, Guatemala.
Història
Època precolombina
El temple fou construït sota el mandat del fill d'Hasaw Cha'an Kawil, Yaxk'in Cha'an Chac, i és la construcció més alta de Tikal, considerada la segona edificació de Mesoamèrica de més alçària i una de les més voluminoses del món antic. El seu nom fa honor d'una deïtat maia. El temple s'utilitzava per a diverses cerimònies rituals.
Redescobriment
Sembla que la població de la zona mai s'oblidà de Tikal i, en la dècada del 1840, guiaren expedicions guatemalenques a les ruïnes.[1] Alguns relats de segona o tercera mà de Tikal els publicà la premsa al s. xvii; i al s. XIX aparegueren els escrits de John Lloyd Stephens, que durant els seus viatges a Guatemala i Yucatán entre 1839 i 1840, juntament amb l'il·lustrador Frederick Catherwood, escoltà rumors d'una ciutat perduda, amb edificis blancs, els cims dels quals dominaven la selva.[2]
A causa de la llunyania del lloc, cap explorador havia visitat les ruïnes de Tikal fins que Modesto Méndez i Ambrosio Tut, respectivament el corregidor i el governador de Petén, les visitaren al 1848, juntament amb Vicente Díaz, Bernabé Castellanos i el mestre Eusebio Lara, que els acompanyà per elaborar les primeres il·lustracions dels monuments. Al darrer paràgraf de l'informe que remeté al govern de Carrera, deia: «He de complir amb el meu deure, doncs em doldria que altres curiosos estrangers vinguen a donar publicitat a tots els objectes que estic veient i palpant. Vinguen en hora bona aquests viatgers amb més possibilitats i facultats intel·lectuals, facen excavacions al peu de les estàtues, trenquen els palaus i traguen les curiositats i tresors que no se'n podran dur, mai, sense permís; però mai podran anul·lar ni eclipsar el lloc que em correspon: haver estat el primer a descobrir aquestes ruïnes; sense gravar els fons públics els vaig obrir camí, i vaig tenir l'honor de comunicar al suprem govern de la república quantes coses interessants i superiors hi ha a la capital d'aquest imperi; sense mires d'interès personal o particular, només satisfet i persuadit que la meua persona i pocs béns pertanyen a la pàtria, al govern i als meus fills».[3]
El 1853, després de la publicació del diari de Méndez en la Gaseta de Guatemala, es donava a conèixer el redescobriment a la comunitat científica, amb una publicació de l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[4]
A finals del s. xix i primeries del xx, altres expedicions hi continuaren, per aprofundir-ne les recerques, incloent l'expedició d'Alfred P. Maudslay el 1881-82 i els arqueòlegs pioners començaren a netejar, dibuixar mapes i registrar les ruïnes, en la dècada del 1880.[1]
El 1951, es construí una petita pista d'aterratge a prop de les ruïnes,[5] a les quals només es podia accedir després d'un viatge d'uns dies per la selva, a peu, o en mules.
Arquitectura
El temple de la Serp Bicèfala és el temple piràmide més alt de Tikal. Fa 70 m, des del nivell del sòl de la plaça, fins a la part superior de la cresteria.[4] Marca el regnat de Yik’in Chan Kawil (governant B, fill del governant A o Jasaw Chan K'awiil I); les dues llindes de fusta tallada sobre l'entrada que duu al temple al cim de la piràmide mostren una data en compte llarg (9.15.10.0.0) que correspon a l'any 741.[5] El Temple IV és la piràmide més gran construïda en tota la zona maia, al segle VIII,[8] i és una de les estructures més altes nadiues d'Amèrica, juntament amb la piràmide del Sol, a Teotihuacán -que originàriament podria haver estat més alta-[9] i la piràmide de la Danta a El Mirador, que fa 76 m d'altura.[6]
- Ubicació: a l'oest a la Gran Plaça de Tikal.
- Alçada: 70 m.
- Forma: piramidal.
- Es conserven set dels vuit taulons de la llinda número 2, on apareix Yaxk'in Cha'an Chac dominat per un gegant protector i la llinda número 3 que en un gravat recrea també al governant acompanyat d'un drac celeste i una serp bicèfala damunt, exposat al Museu de les Cultures de Basilea: el botànic i metge suís Carl Gustav Bernoulli envià aquestes peces a Suïssa el 1877.
- Material: per a la construcció s'empraren 191.139 metres cúbics de pedra.
Conservació
El seu estat de conservació és bo; el restaurà parcialment el Museu de la Universitat de Pennsilvània al 1960, i es pot pujar a la cresteria del temple per unes passarel·les de fusta i des d'allí contemplar les millors vistes de tot Tikal i de la frondosa selva de Petén.[7]
De 1956 a 1970, s'hi feren excavacions arqueològiques importants pel Projecte Tikal de la Universitat de Pennsilvània;[11] s'alçaren mapes de la major part del jaciment i n'excavaren i restauraren algunes estructures.[1] De 1957 a 1969, les excavacions dirigides per Edwin M. Shook i més tard per William R. Coe, de la Universitat de Pennsilvània, se centraren en l'Acròpoli Nord i la Plaça Central.[8]
Temple IV al cinema
- El 1969, la producció mexicanoguatemalenca L'ogre, protagonitzada pel primer actor mexicà Germán Valdez i el primer actor guatemalenc Herbert Meneses es filmà a Tikal, les ruïnes del qual es mostren durant quinze minuts per ser part essencial de la trama.[9]
- El cineasta nord-americà George Lucas utilitzà Tikal com a escenari per a la base rebel en la seua primera pel·lícula de la sèrie Star Wars, Episodi IV: Una nova esperança, que s'estrenà el 1977.[10][11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Webster, 2002, p. 261.
- ↑ Stephens i Catherwood, 1854.
- ↑ Méndez, 6 de marzo de 1848.
- ↑ Coe, 1999, p. 123.
- ↑ Suyuc Ley & Hansen 2013
- ↑ Adams, 2000, p. 30.
- ↑ Adams, 2000, p. 19.
- ↑ Barillas 2013
- ↑ Webster, 2002, p. 29.
- ↑ Lloc oficial de Star Wars.
Bibliografia
- Adams, Richard E.W.. «Introduction to a Survey of the Native Prehistoric Cultures of Mesoamerica». A: Richard E.W. Adams y Murdo J. Macleod (eds.). The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, Vol. II: Mesoamerica, part 1 (en anglès). Cambridge, Reino Unido: Cambridge University Press, 2000, p. 1–44. ISBN 0-521-35165-0. OCLC 33359444.
- Barillas, Edgar. «50 películas filmadas en Guatemala y una que no (1935-1996). Apuntes para una cartografía de los lugares filmados en Guatemala». Revista Historia de la Universidad de San Carlos de Guatemala, 2013. Arxivat de l'original el 22 d'octubre de 2015. [Consulta: 22 octubre 2015].
- Coe, Michael D. The Maya (en anglès). 6.ª edición revisada y ampliada. Londres y Nueva York: Thames & Hudson, 1999 (Ancient peoples and places series). ISBN 0-500-28066-5. OCLC 59432778.
- Coe, William R. Tikal: guía de las antiguas ruinas mayas. Guatemala: Piedra Santa, 1988. ISBN 84-8377-246-9.
- Kelly, Joyce. An Archaeological Guide to Northern Central America: Belize, Guatemala, Honduras, and El Salvador (en anglès). Norman: University of Oklahoma Press, 1996. ISBN 0-8061-2858-5. OCLC 34658843.
- Martin, Simon; Grube. Chronicle of the Maya Kings and Queens: Deciphering the Dynasties of the Ancient Maya (en anglès). Londres y Nueva York: Thames & Hudson, 2000. ISBN 0-500-05103-8. OCLC 47358325.
- Martin, Simon; Grube. Chronicle of the Maya Kings and Queens: Deciphering the Dynasties of the Ancient Maya (en anglès). 2.ª. Londres y Nueva York: Thames & Hudson, 2008. ISBN 978-0-500-28726-2. OCLC 191753193.
- Méndez, Modesto «Informe del Corregidor del Petén Modesto Méndez de 6 de marzo de 1848». La Gaceta de Guatemala [Guatemala], 06-03-1848.
- Miller, Mary Ellen. Maya Art and Architecture (en anglès). Londres y Nueva York: Thames & Hudson, 1999. ISBN 0-500-20327-X. OCLC 41659173.
- Miller, Mary; Taube. The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya: An Illustrated Dictionary of Mesoamerican Religion (en anglès). Londres: Thames & Hudson, 1993. ISBN 0-500-05068-6. OCLC 27667317.
- Stephens, John Lloyd; Catherwood. Incidents of travel in Central America, Chiapas, and Yucatan (en anglès). Londres, Inglaterra: Arthur Hall, Virtue and Co., 1854.
- Suyuc Ley, Edgar; Hansen. «El complejo piramidal La Danta: ejemplo del auge en El Mirador». A: M.-Charlotte Arnauld y Alain Breton. Millenary Maya Societies: Past Crises and Resilience. Mesoweb, 2013, p. 217-234.
- Webster, David L. The Fall of the Ancient Maya: Solving the Mystery of the Maya Collapse (en anglès). Londres: Thames & Hudson, 2002. ISBN 0-500-05113-5. OCLC 48753878.
Enllaços externs
- Govern de Guatemala