Thomas Fincke

Plantilla:Infotaula personaThomas Fincke

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1561 Modifica el valor a Wikidata
Flensburg (Ducat de Schleswig) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1656 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Copenhaguen (Regne de Dinamarca i Noruega) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Nostra Senyora de Copenhaguen 55° 40′ 45″ N, 12° 34′ 22″ E / 55.67928°N,12.57264°E / 55.67928; 12.57264 Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat de Copenhaguen
1624 – 1625
← Jesper Rasmussen Brochmand – Christian Sørensen Longomontanus →
Rector Universitat de Copenhaguen
1615 – 1616 – Christian Sørensen Longomontanus →
Rector Universitat de Copenhaguen
1604 – 1605
Rector Universitat de Copenhaguen
1598 – 1599 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pàdua - medicina (1583–1587)
Universitat de Basilea - medicina (1583–1583)
Universitat d'Estrasburg - matemàtiques (1577–1582)
Altes Gymnasium (1570–1577) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perIntroductor de les paraules Tangent i Secant
Activitat
Camp de treballTrigonometria i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, físic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Copenhaguen (1591–1642) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsConrad Dasypodius, Félix Platter, Theodor Zwinger i Hieronymus Fabricius Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 271928909 Modifica el valor a Wikidata

Thomas Fincke (Flensburg, 6 de gener de 1561 - Copenhaguen, 24 d'abril de 1656), també escrit Finck, Finke o Fink, va ser un matemàtic i metge danès del segle xvii, conegut per ser l'introductor de les paraules tangent i secant per referir-se a les funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms.

Vida

La mare de Thomas Fincke va morir sis dies després del seu naixement i el seu pare va morir quan tenia nou anys. Tots dos eren de famílies benestants de Flensburg.[1] El noi va ser educat pel seu oncle Reinhold Thor Smede, un educat conseller local, assistint a l'escola luterana de Flensburg, on va aprendre llatí, grec i hebreu.

El 1577 prossegueix els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, decanttant-se per les matemàtiques. En obtenir el seu grau, passa els anys 1582 i 1583 en diverses universitats alemanyes (Heidelberg, Leipzig, Jena...) fins a arribar el 1583 a la Universitat de Basilea on publicarà el seu reconegut llibre Geometriae Rotundi.

A Basilea comença els seus estudis de Medicina que continuarà a les universitats de Pisa i Pàdua, obtenint la seva graduació el 1587. Després de viatjar per tot centre Europa, el 1590 és nomenat metge de la cort ducal danesa de Philippe de Holstein-Gottorp. El mateix any també, obté el lloc de professor de matemàtiques de la Universitat de Copenhaghen. El 1602 també serà professor de Medicina a la mateixa universitat de la que serà degà i rector en diverses ocasions.

Durant la seva estança a la Universitat de Copenhaghen va ser un dels més ferms opositors a les activitats de Tycho Brahe a l'observatori de Uraniborg, ja que això restava alumnes destacats a la Universitat.[2]

Obra

Geometriae rotundi libri XIIII, 1583

La seva obra més coneguda és la ja esmentada Geometriae Rotundi, dividida en catorze llibres.[3] En ella utilitza per primera vegada els mots Tangent (del llatí: "tangere" = tocar) i Secant (del llatí: "secare" = tallar),[4] [5] per a referir-se a la funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms. La presentació de la matèria no està feta en la forma euclidiana habitual, sinó que es fa a l'estil de Petrus Ramus.[6]

Referències

  1. ↑ Christianson, 2003, p. 199.
  2. ↑ Christianson, 2003, p. 189 i ss.
  3. ↑ Schönbeçk, 2004, p. 80 i ss.
  4. ↑ Sozio, 2005, p. 10.
  5. ↑ Maor, 1998, p. 38.
  6. ↑ Tracey, 2021, p. 1 i ss.

Bibliografia

  • Andersen, Kirsti «An Impression of Mathematics in Denmark in the Period 1600–1800» (en anglès). Centaurus, Vol. 24, Num. 1, 1980, pàg. 316-334. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1980.tb00381.x. ISSN: 1600-0498.
  • Christianson, John Robert. On Tycho's Island: Tycho Brahe, Science, and Culture in the Sixteenth Century (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-00884-0. 
  • Maor, Eli. Trigonometric Delights (en anglès). Princeton University Press, 1998. ISBN 0-691-05754-0. 
  • Schönbeçk, Jürgen «Thomas Fincke und die Geometria rotundi» (en anglès). NTM International Journal of History & Ethics of Natural Sciences, Technology & Medicine, Vol. 12, Num. 2, 2004, pàg. 80-99. DOI: 10.1007/s00048-004-0191-1. ISSN: 0036-6978.
  • Sozio, Gerardo «Trigonometry: Chords, Arcs and Angles» (en anglès). Parabola, Vol. 41, Num. 1, 2005, pàg. 1-11. ISSN: 1446-9723.
  • Tracey, Kevin Gerard «‘Disturbed’ by Euclid: Thomas Fincke and the reading of Ramist mathematics in sixteenth-century Germany» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 54, Num. 1, 2021, pàg. 1-40. DOI: 10.1016/j.hm.2020.10.001. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thomas Fincke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Verdonk, J.J. «Fink (Fincke), Thomas» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 desembre 2013].
  • Westfall, Richard S. «Fink (Fincke), Thomas» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 14 agost 2024].
  • Taisbak, Chr. Marinus. «Thomas Fincke (matematiker)» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon, 2011. [Consulta: 14 agost 2024].