Tiaki
Tiaki | |
---|---|
Tipus | estrella variable, font d'infrarojos, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | M4.5III[1] |
Constel·lació | Grua |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 180 R☉ 138 R☉ |
Magnitud aparent (V) | 2,11 (banda V)[2] |
Massa | 2,4 M☉ |
Paral·laxi | 18,43 mas[3] |
Moviment propi (declinació) | −4,38 mas/a [3] |
Moviment propi (ascensió recta) | 135,16 mas/a [3] |
Velocitat radial | −0,3 km/s[4] |
Ascensió recta (α) | 22h 42m 40.0503s[3] |
Declinació (δ) | -47° 6' 55.5248''[3] |
Lluminositat | 2.500 lluminositats solars |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J22424003-4653044 (2MASS) GSC 08446-01644 (GSC) HD 214952 (Henry Draper Catalogue) HIP 112122 (Catàleg Hipparcos) HR 8636 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 22396-4708 (IRAS) SAO 231258 (Catàleg SAO) β Gru (nomenclatura de Bayer) CPC 0 20068 (Cape Photographic Catalogue) CSV 8784 (Catalogue of suspected variable stars) FK5 856 (FK5) GC 31685 (Catàleg General de Boss) GCRV 14260 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 112122 (Hipparcos Input Catalogue) JP11 3525 (JP11) N30 4995 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PLX 5494 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 5494.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 328536 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 4292 (RAFGL) TD1 29274 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 8446-1644-1 (Catàleg Tycho) UBV 21723 (UBV) bet Gru (Catàleg General d'Estrelles Variables) TIC 44577667 (TESS Input Catalog) AAVSO 2236-47 (AAVSO) UBV M 26556 (UBV) WEB 20008 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) |
Tiaki (Beta de la Grua / β Gruis)[5] és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Grua amb magnitud aparent +2,07, només superada per Alnair (α Gruis).
Tiaki és una gegant vermella freda de 3400 K de temperatura superficial i tipus espectral M5III. Atesa la radiació emesa a l'infraroig important en el cas d'estrelles vermelles. La seva lluminositat és unes 3.900 vegades més gran que el Sol. El seu diàmetre és de 0,8 UA, és a dir, al lloc del Sol s'estendria més enllà de l'òrbita de Venus.[6] A més és una estrella variable, classificada com irregular, el brillantor oscil·la entre magnitud +2,0 i +2,3.[7]
Estudis d'interferometria suggereixen que Beta de la Grua pot tenir una tènue companya a menys de 0,22 segons d'arc, que als 170 anys llum de distància que ens separa d'ella, equivalen a 11 ua de separació respecte a l'estrella principal.[6]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Dades astronòmiques de Beta Gruis (SIMBAD)
- ↑ 6,0 6,1 «Beta Gruis (Stars, Jim Kaler)». Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 27 febrer 2010].
- ↑ Beta Gruis Arxivat 2009-07-08 a Wayback Machine. (Catàleg d'Estrelles Brillants)