Tribunal Superior de la Mitra

El Tribunal Superior de la Mitra fou un òrgan jurisdiccional col·legiat de la justícia andorrana, vigent del 1905 al 1993, ubicat a la ciutat de la Seu d'Urgell i dependent del copríncep episcopal, que coneixia, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d'apel·lacions. Compartia aquestes funcions amb el Tribunal Superior de Perpinyà, que depenia del copríncep francès.[1][2][3][4][5] Desaparegué arran de la reorganització del poder judicial que succeí a l'aprovació de la Constitució andorrana del 1993.[6]

Fou creat mitjançant un decret del 24 de gener del 1905 pel llavors bisbe d'Urgell Joan Josep Laguarda i Fenollera. Des de la seva reorganització l'1 de setembre del 1974, el Tribunal Superior de la Mitra el formaven un president, un vicepresident, quatre vocals i un secretari.[7][8][9]

Els seus membres eren nomenats pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys. En van ser membres, entre altres, els juristes catalans Josep Joan Pintó i Ruiz, Lluís Figa i Faura,[10] Juan José López Burniol,[11] Ramon Faus i Esteve,[12] Lluís Puig i Ferriol,[13] Carles Obiols i Taberner,[14] Octavi Saltor i Soler[15] i Pablo Salvador Corderch.[16]

La Llei qualificada de la Justícia, aprovada pel Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993, va significar la fi del Tribunal Superior de la Mitra, que fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, que en endavant passava a ser la màxima instància judicial del Principat.[17]

Referències

  1. ↑ «Tribunal Superior de la Mitra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Becat, Joan «Andorre, vie pastorale, société et gestion traditionnelle du territoire XIXe-XXe siècles» (en francès). RECERC. Institut Català de Recerca en Ciències Socials, Universitat de Perpinyà Via Domícia [Perpinyà], Ouvrages de référence - Collection Andorre núm. 2, 2010, pàg. 121. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2020. ISSN: 1961-9340 [Consulta: 15 abril 2020].
  3. ↑ Gonzàlez i Vilalta, Arnau. La cruïlla andorrana de 1933: la revolució de la modernitat. Fundació Julià Reig i Cossetània Edicions, 2009, p. 11. ISBN 978-84-9791-497-0 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  4. ↑ «Rentrée des Cours et Tribunaux» (en francès). Journal de Monaco. Bulletin Officiel de la Principauté. Ministeri d'Estat [Mònaco], núm. 6.734, 17 octubre 1986, pàg. 978 [Consulta: 15 abril 2020].
  5. ↑ Hague Roma, Jean-Louis. Evolución política de Andorra (1931-1939) (en castellà). Màlaga: Universitat de Màlaga, 1998, p. 225-229 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  6. ↑ Memòria: curs 1995-1996. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 144. ISBN 9788472833500 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  7. ↑ Fiñana, Antoni. «Les bases del sistema institucional actual andorrà». A: Andorra: Estat, Institucions, Societat. Societat Andorrana de Ciències / Centre de Recerques i Estudis Catalans, 1990, p. 11 (1a Diada andorrana. Universitat Catalana d'Estiu). ISBN 999 13-2-004-0 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  8. ↑ Hague Roma, Jean-Louis; Peláez, Manuel J. «Historia de las magistraturas políticas supremas y de las instancias judiciales del coprincipado de Andorra desde 1898 a 1945» (en castellà). Revista de Estudios Histórico-Jurídicos. Pontificia Universidad Católica de Valparaíso [Valparaíso], núm. 27, 2005, pàg. 192-194. ISSN: 0716-5455 [Consulta: 16 abril 2020].
  9. ↑ Hague Roma, Jean-Louis; Peláez, Manuel J. «La jefatura del Estado de Andorra y sus relaciones con las Repúblicas Española y Francesa (1931-1939)» (en castellà). Cuadernos republicanos. Centro de Investigación y Estudios Republicanos [Madrid], núm. 50, 2002, pàg. 115-139. ISSN: 1131-7744 [Consulta: 16 abril 2020].
  10. ↑ «Tribunal Superior de la Mitra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ López Burniol, Juan José «Memòria d'un català discret». El Periódico de Catalunya [Barcelona], 18-10-2009 [Consulta: 15 abril 2020].
  12. ↑ «Andorra: nuevos magistrados en el Tribunal Superior de la Mitra» (en castellà). ABC [Madrid], 14-08-1982, pàg. 23 [Consulta: 15 abril 2020].
  13. ↑ «Tribunal Superior de la Mitra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Figuereda i Cairol, Pere. «Homenatge a Carles Obiols i Taberner». A: L'emissió de moneda a Andorra, d'uns inicis entrebancats a la consolidació. Andorra la Vella: Societat Andorrana de Ciències, 2013, p. 145-150 (Papers de recerca històrica). DOI 10.2436/20.0110.03.63. ISBN 978-99920-61-16-9 [Consulta: 14 abril 2020]. 
  15. ↑ «Octavi Saltor i Soler (1902 ·1982)». CIVTAT Ideari d'art i cultura. [Consulta: 16 abril 2020].
  16. ↑ «Pablo Salvador rep el Premi Puig Salellas 2017 per la seva trajectòria jurídica». Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 15-12-2017. [Consulta: 16 abril 2020].
  17. ↑ Rascagneres, Joan Miquel. «La protecció del secret de les comunicacions». A: Aspectes de la jurisprudència andorrana. Balanç de 20 anys de Constitució. Sant Julià de Lòria: Universitat d'Andorra, 2014, p. 173. ISBN 978-99920-3-011-0 [Consulta: 16 abril 2020].  Arxivat 2019-11-27 a Wayback Machine.