Un, dos, tres
One, Two, Three  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Billy Wilder |
| Protagonistes | Horst Buchholz Pamela Tiffin Arlene Francis James Cagney Liselotte Pulver Ralf Wolter Hubert von Meyerinck Hanns Lothar Leon Askin Peter Capell Karl Lieffen Henning Schlüter Werner Hessenland Friedrich Hollaender Til Kiwe Rose Renée Roth Helmut Schmid Jaspar von Oertzen Howard St. John Red Buttons Karl Ludwig Lindt (en)  Loïs Bolton (en) Klaus Becker Max Buchsbaum (en) Werner Buttler (en) Paul Bös Jacques Chevalier Josef Coesfeld Siegfried Dornbusch Gernot Duda Otto Friebel Sig Ruman Abi von Hasse (en) |
| Producció | Billy Wilder |
| Guió | Billy Wilder i I. A. L. Diamond |
| Música | André Previn |
| Fotografia | Daniel L. Fapp |
| Muntatge | Daniel Mandell |
| Productora | Mirisch Company i United Artists |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 15 desembre 1961 |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | anglès (principalment) |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Berlín, Alemanya, Coca-Cola-Niederlassung Lichterfelde i Bavaria Studios |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 3.000.000 $ |
| Recaptació | 4.000.000 $ (mundial) |
| Descripció | |
| Basat en | Egy, kettő, három |
| Gènere | comèdia |
| Tema | Guerra Freda |
| Lloc de la narració | Berlín i Coca-Cola-Niederlassung Lichterfelde |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1962) Globus d'Or a la millor actriu secundària Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
|
| Premis | National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
|
           | |
Un, dos, tres (títol original en anglès: One, Two, Three) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2]
El 1961, durant la "Guerra freda" C.R. MacNamara, representant a Berlín Oest de la Coca-Cola, ambiciona convertir-se en el director per Europa, i d'introduir la beguda darrere el "teló d'acer".[3] El seu patró, Wendell P. Hazeltine, li demana que s'ocupi de la seva filla, Scarlet, que fa una estada a Europa. Però la jove desapareix, després torna acompanyada d'un militant comunista, Otto Ludwig Piffl, que presenta com el seu marit...
Repartiment
- James Cagney: C.R. MacNamara
- Horst Buchholz: Otto Ludwig Piffl
- Pamela Tiffin: Scarlet Hazeltine
- Arlene Francis: Phyllis MacNamara
- Liselotte Pulver: Fraülein Ingeborg
- Howard St. John: Wendell P. Hazeltine
- Hanns Lothar: Schlemmer
- Leon Askin: Peripetchikoff
- Ralf Wolter: Borodenko
- Karl Lieffen: Fritz
- Hubert von Meyerinck: El comte von Droste Schattenburg
- Loïs Bolton: Melanie Hazeltine
- Peter Capell: Mishkin
- Til Kiwe: Un periodista
- Henning Schütler: El Doctor Bauer
- Karl Ludwig Lindt: Zeidlitz
I, entre els actors que no surten als crèdits :
- Red Buttons: Un sergent de la polícia militar
- Friedrich Hollaender: El director del Grand Hôtel
Premis i nominacions
Nominacions
- 1962: Oscar a la millor fotografia per Daniel L. Fapp
- 1962: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 1962: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Pamela Tiffin
Referències
- ↑ «Un, dos, tres». esadir.cat.
- ↑ «One, two, three». The New York Times.
- ↑ El mur de Berlín va ser erigit durant el rodatge de la pel·lícula, efectuada per a part en exteriors, a la ciutat de Berlín. L'acció és considerada que té lloc en absència del mur, d'estil humorístic, cosa que no era acceptable per al públic: a la seva estrena, la pel·lícula va ser un fracàs commercial.
Filmografia de Billy Wilder | |
|---|---|
|
