Usès

Per a altres significats, vegeu «Uzès».
Plantilla:Infotaula geografia políticaUsès
Uzès (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 00′ 45″ N, 4° 25′ 11″ E / 44.0125°N,4.4197°E / 44.0125; 4.4197
EstatFrança

Entitat territorial administrativaFrança Europea

RegióOccitània

DepartamentGard Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Cantó d'Usès (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.379 (2021) Modifica el valor a Wikidata (329,75 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Usès
unité urbaine d'Uzès (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície25,41 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud49 m-275 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Arpalhargues e Aurelhac
Sent Quentin de la Terralha
Sent Sifret
Sent Maissemin
Blausac
Montaren e Sent Medier
Sanilhac e Sagriers Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde d’Usès Modifica el valor a WikidataJean-Luc Chapon (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal30700 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata

Lloc webuzes.fr Modifica el valor a Wikidata

Usès[1] (occità) o Uzès (francès) és un municipi francès, al departament del Gard (regió d'Occitània). L'any 2006 tenia 7.859 habitants.[2] Situat a la vall del riu Alzon, afluent del Gard, és capital del cantó d'Usès.

Geografia

Usès es troba uns vint-i-cinc quilòmetres al nord de Nimes, la ciutat més propera, i uns quaranta a l'oest d'Avinyó.

Història

La descoberta el 2019 d'un cromlech (monument megalític) de grans dimensions indica que hi devia haver una població important a la contrada, vora el riu Eure, cap a la fi de l'edat de bronze.[3]

L'altiplà on se situa la vila actual ja era ocupat al segle V a.C., probablement per un oppidum o ciutadella romana. Els arqueòlegs han trobat restes de carrers, residències i mosaics del que hauria estat l'antiga vila romana d'Ucetia, datats de finals de segle II a.C.[4] Al segle I de la nostra era, els romans hi van construir l'aqüeducte que menava l'aigua de la font de l'Eure fins a la ciutat de Nimes.[5] Aquest aqüeducte, de cinquanta quilòmetres de llargària, és conegut per la secció que hom anomena Pont del Gard.

A partir del segle V d.C. Usès esdevé seu de bisbat. Fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots, però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc (757).[1] Usès va formar part de la marca de la Gòtia, creada el 817.[1] El 1229 passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat, després comtat, i al segle XVI ducat. El territori fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme.[1]

El 1632, a conseqüència de l'execució del duc de Montmorency, el seu ducat fou donat als ducs d'Usès, per antiguitat.[cal citació] En temps de la Revolució Francesa, el municipi (aleshores anomenada Uzès-la-Montagne) absorbeix la comuna veïna de Saint-Firmin.[2] El bisbat s'elimina el 1817. Usès esdevé subprefectura el 1926.[2]

Els ducs d'Usès són una de les famílies senyorials més antigues de França.[cal citació] Vint-i-vuit senyors d'Usès han mort en combat al servei de França.[cal citació]

Marie-Louise de Crussol, marquesa de Crussol i duquessa d'Usès, té un paper molt important en la renovació de la vila: al 1951 es trasllada al castell i n'engega les obres de restauració, i el 1965 aconsegueix que part de la vila sigui declarada una zona protegida pel seu valor històric.[6][7]

Personalitats

Al segle ix, al castell de la vila, hi residí Duoda, dama d'estirp noble carolíngia i escriptora, autora del Manual per al meu fill (Liber manualis).[8]

Era fill d'aquesta vila el compositor de música clàssica Alphonse Pellet (1828 - ?)[cal citació]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Usès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Des villages de Cassini au communes d'aujourd'hui» (en francès). cassini.ehess.fr. École d'hautes études de sciences sociales. [Consulta: 4 juliol 2024].
  3. Chamerlat, Laury «Archéologie : Une découverte rare d'un cromlech à Uzès» (en francès). ViàOccitanie, 14-03-2019 [Consulta: 4 juliol 2024].
  4. «Découverte de l'Uzès antique» (en francès). Inrap, 28-03-2017. [Consulta: 4 juliol 2024].
  5. «Pont du Gard (Roman Aqueduct)» (en anglès). Unesco World Heritage Convention. [Consulta: 4 juliol 2024].
  6. Bern, Stéphane «Un duché au soleil» (en francès). Le Figaro, 09-08-2008 [Consulta: 4 juliol 2024].
  7. Hoebrecht, Sébastien «Ces grandes familles qui veillent sur Uzès». Le Point, 19-07-2018 [Consulta: 4 juliol 2024].
  8. Handbook for William: A Carolingian Woman's Counsel for Her Son. Washington, D.C.: Catholic University of America Press, 1999. ISBN 9780813209388. 

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Oficina de turisme d'Usès (anglès)(castellà)(francès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Gard
Aigaliers  • Aigasmòrtas  • Aigasvivas  • Aigremont  • Aiguesa  • Aimargues  • Alègre  • Alèst  • Alzon  • Andusa  • l'Anglada  • Angles  • Aramon  • Arfi  • Argiliers  • Arpalhargues e Aurelhac  • Arre  • Arrigàs  • Aspèras  • Aubais  • Aubòrn  • Aubuçargues  • Aujac  • Aulaç  • Aumessaç  • Avesa  • Bagarn  • Banhòus  • Barjac  • Baron  • la Bastida d'En Gras  • Beç e Esparron  • Bèlagarda  • Berniç  • Besoça  • Bessèja  • Bèucaire  • Bèuveser  • Bèuvesin  • Blandaç  • Blausac  • Bocoiran e Nosièira  • Boisset e Gaujac  • Boissièira  • Bolhargues  • Bònavau  • Boquet  • Bordesac  • Bordic  • Bragaçargues  • Branós e las Talhadas  • Brèu e Salagòssa  • Brinhon  • Broset d'Alèst  • Broset de Quiçac  • la Bruguièira  • Cabrièiras  • la Cadièira e Cambon  • lo Cailar  • Caissargues  • Campèstre e lo Luc  • Canas e Clairan  • Canaulas e l'Argentièira  • la Capèla e Masmolena  • Carçan  • Cardet  • Carnaç  • Cassinhòlas  • Castèlnòu e Valença  • Castilhon de Ganhièira  • Castilhon de Gardon  • Caubilhargues  • la Caumeta  • lo Causse Begon  • Cauviçon  • Cavairac  • Cendrats  • Cervier e la Bauma  • lo Chambon  • Chambonrigaud  • Chusclan  • Clarençac  • Codolet  • Codonhan  • Colhaç  • Colonhac  • Colòrgas  • Combaç  • Combs de Sent Estève  • Conauç  • Concairac  • Concolas  • Congènhas  • Corbés  • Corcòna  • Cornilhon  • Corri  • Crespian  • lo Cròs  • Cruvièrs e las Corts  • Daumeçargues  • Dèus  • Dion  • Domasan  • Dórbias  • Durfòrt e Sent Martin de Sossenac  • Estesargues  • Euset  • Flaus  • Foissac  • Fontanès  • Fontarecha  • Fonts de Luçan  • Fònts  • Forcas  • Fornés  • Fressac  • Gajan  • Galargues  • Galhan  • lo Garn  • Garons  • Garriga e Senta Olha  • Gaujac  • Generac  • Generargues  • Ginolhac  • Godargues  • la Grand Comba  • lo Grau dau Rèi  • Issirac  • Jonquièra de Sent Vincenç  • Junàs  • Lanuèjols  • Laudun  • Lècas  • Ledenon  • Ledinhan  • Lesan  • Lièuc  • Lirac  • Logrian de Florian  • Luçan  • Maçanas  • Macilhargues e Atuèg  • los Mages  • Mairanas  • Malon e Elze  • Mandagon  • Manduèlh  • Març  • Margarida  • lo Martinet  • Martinhargues  • Maruèjols de Gardon  • Maureçargues  • Meinas  • Mejanas d'Alèst  • Mejanas e lo Clap  • la Melosa  • Mialet  • Milhau  • Moçac  • Molesan  • Molièras de Céser  • Molièras e Cavalhac  • Monoblet  • Montanhac  • Montaren e Sent Medier  • Montclús  • Montdardièr  • Montelhs  • Montfaucon  • Montfrin  • Montinhargues  • Montmirat  • Montpesat  • Monts  • Murs  • Najas e Solòrgues  • Navacèlas  • Nèrç  • Nimes  • Nòstra Dama de la Rovièira  • Oiargues  • Orsan  • Ortons, Serinhan e Quilhan  • Parinhargues  • Pèiramala  • Peiròlas  • lo Pin  • Pinhadorèissa  • los Plans  • Pomièrs  • Pompinhan  • lo Pònt de Sent Esperit  • Pontelhs e Bresís  • Pòrtas  • Posilhac  • Potelièiras  • Pous  • Puèg-redond  • Puejaut  • Quiçac  • Redeçan  • Remolins  • Reven  • Ribauta e las Tavèrnas  • Ribièiras  • Robiac e Ròca-sadola  • la Ròca de Céser  • Ròcadun  • Ròcafòrt de Gardon  • Ròcamaura  • Ròchaguda  • Rodilhan  • Rògas  • Rosson  • la Rovièira  • Sabran  • la Sala  • las Salas de Gardon  • Salasac  • Salindres  • Salinèla  • Sanilhac e Sagriers  • Saranhac  • Sardan  • Sase  • Saumana  • Sauset  • Sauvatèrra  • Sauve  • Sauvinhargues  • Savinhargues  • Sèina  • Sencha Agta  • Seneschàs  • Sent Alari d'Ausilhan  • Sent Alari de Bretmàs  • Sent Aleissandre  • Sent Ambruèis  • Sent Andrieu de Magencolas  • Sent Andrieu de Ròcapertús  • Sent Andrieu de Valbornha  • Sent Andrieu d'Olerargues  • Sent Bausèli  • Sent Beneset  • Sent Bonet de Salendrenca  • Sent Bonet del Gard  • Sent Breç  • Sent Breçon  • Sent Cesari de Grasinhan  • Sent Clement  • Sent Còsme e Maruèjols  • Sent Cristòu d'Alèst  • Sent Cristòu de Rodièra  • Sent Daunís  • Sent Desèri  • Sent Dionisi  • Sent Estève de l'Ome  • Sent Estève dei Sòrbs  • Sent Feliç de Palhièira  • Sent Florenç d'Ausona  • Sent Genièis de Comolaç  • Sent Gervàs  • Sent Gervasi  • Sant Geli  • Sent Ginièis de Malgoiriés  • Sent Ipolit de Caton  • Sent Ipolit de Montagut  • Sent Ipolit  • Sent Jan de Ceba  • Sent Jan de Ceirargues  • Sent Jan de Gardonenca  • Sent Jan de Maruèjols e Avejan  • Sent Jan de Sèrres  • Sent Jan del Pin  • Sent Julian de Cassanhaç  • Sent Julian de la Nau  • Sent Julian de Pairolaç  • Sent Julian de Valgalga  • Sent Just e Vaquièiras  • Sent Laurenç de Carnòls  • Sent Laurenç de Gosa  • Sent Laurenç de la Verneda  • Sent Laurenç deis Aubres  • Sent Laurenç del Minièr  • Sent Maissemin  • Sent Mamet  • Sent Marçal de Fòntfolhosa  • Sant Marçal  • Sent Marcèu de Carreireta  • Sent Martin de Corconac  • Sent Martin de Valgalga  • Sent Maurici de Casasvièlhas  • Sent Miquèu d'Euset  • Sent Nasari  • Sent Nasari de Gàrdia  • Sent Pau de la Còsta  • Sent Pau dei Fònts  • Sent Paulet de Caisson  • Sent Ponç de la Cam  • Sent Privat de Champclaus  • Sent Privat dels Vièlhs  • Sent Quentin de la Terralha  • Sent Roman de Codièira  • Sent Sauvaire dels Porcils  • Sent Sebastian  • Sent Sifret  • Sent Teodorit  • Sent Victor de la Còsta  • Sent Victor de Maucap  • Sent Victor deis Olas  • Senta Anastasiá  • Senta Cecília d'Andòrge  • Senta Crotz de Cadèrla  • Servaç  • Sodòrgues  • Somèire  • Sostèla  • Sumena  • Taraus  • Tavèus  • Tesiers  • Toiraç  • Tornac  • Trescas  • Trève  • Uchau  • Usès  • Vabres  • la Val  • Valabrega  • Valabriç  • Valaiguièra  • Valerargues  • Valerauga  • la Vau de Sent Roman  • Vauvèrd  • Venejan  • Vèrç  • Verdfuèlh  • Vergesa  • la Vernareda  • Vesenòbre  • Vestric e Candiac  • Vic e lo Fesc  • lo Vigan  • Vilanòva d'Avinhon  • Vila-seca  • Vilavièlha  • Virsec
Registres d'autoritat
Bases d'informació