Utetheisa pulchella

Utetheisa pulchella

Utetheisa pulchella
Dades
Hoste	Borago, Èquium, Anchusa, Myosotis, Crotalaria, Heliotropium indicum, Oryza sativa, Cajanus, Crotalaria burhia, Crotalaria juncea, Cystostemon, cotoner, Musa, Crotalaria assamica, Desmodium, Melilotus indicus, Crotalaria micans, Crotalaria pallida, Crotalaria quinquefolia, escalunya, Senna uniflora, Trichodesma indicum, Cynoglossum furcatum i Vigna
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Erebidae
Tribu	Arctiini
Gènere	Utetheisa
Espècie	Utetheisa pulchella (Linnaeus, 1758)

Utetheisa pulchella és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae. Es pot veure volar a plena llum del dia.

La larva s'alimenta de plantes com el nomoblidis (gènere Myosotis) i també d'herbes altes com la llengua de bou (gènere Echium) i altres herbes, com la borratja (gèneres Borago i Anchusa), i parts toves de les solanàcies i els heliotropis.

Hi ha tres generacions entre abril i octubre (a l'hemisferi nord) o entre novembre i maig (a l'hemisferi sud).

Les ales tenen una envergadura de 29 a 42 mm i són de color blanc; a l'anvers tenen un dibuix clapejat en carmesí i puntejat de negre. En volar apareixen les ales posteriors, de lleuger to celeste i en algunes varietats grisenc. El cap té el mateix patró de coloració que les ales, i les antenes són llargues i filiformes. L'abdomen és llis i de fons blanc.

Les erugues són berrugoses i negres, amb una línia central ampla de color blanc acompanyada de dues de paral·leles més fines i de taques rogenques. Té flocs de pèls llargs a cada segment, si bé el pèl no arriba a formar vellositat.

Les crisàlides són dins de capolls de seda simples que solen estar adherits a terra, generalment sobre fulles caigudes i vegetació morta, o a trossos d'escorça i fusta vella.

A causa de la seva alimentació, les erugues acumulen una gran quantitat d'alcaloides tòxics. En conseqüència, la papallona és tòxica per contacte, i, a més, té mal gust; d'aquí ve l'original coloració de les ales, que serveix de senyal d'advertiment per als depredadors.

Quan arriba l'època de l'aparellament, els mascles fabriquen feromones gràcies al seu metabolisme a partir de les reserves d'alcaloides.

Aquesta papallona té un ampli rang de migració, la qual cosa fa que pugui estendre's per mig món, i viu a les zones temperades d'Euràsia i Australàsia.

Es troba a l'Àfrica, l'Europa meridional, l'Àsia central i meridional i Austràlia.

És típica de prats, matolls i herbassars, zones de camins i camps sense llaurar, guarets, parcel·les abandonades i fins i tot parcs urbans.

• 
  "Entomologia Britannica" vol. V. Il·lustració de John Curtis (1824)
• 
  Utetheisa pulchella (larva)
• 
  Utetheisa pulchella
• 
  Utetheisa pulchella kallima
• 
  Utetheisa pulchella

• Chinery, Michael (1988, Barcelona) Guía de campo de los insectos de España y de Europa. 4a edició. Editorial Omega.
• Karsholt, O. & E. J. van Nieukerken (2011). «Fauna Europaea. Taxon details. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
• Scoble, Malcom J. (1995, London) The Lepidoptera: Form, Function and Diversity. Primera edició en anglés. Editorial Oxford University Press / Natural History Museum of London.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Utetheisa pulchella

• Lepiforumː Utetheisa pulchella
• Funetː Utetheisa pulchella
• UKmothsː Utetheisa pulchella
• Biodiversidad Virtualː Utetheisa pulchella (castellà)