W Sagittarii
W Sagittarii | |
---|---|
Tipus | estrella binària espectroscòpica, estrella variable, variable cefeida clàssica, estrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | G0Ib/II[1] |
Constel·lació | Sagitari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 422,833 pc [2] |
Radi | 61 R☉ |
Magnitud absoluta | −3,76 |
Magnitud aparent (V) | 4,69 (banda V)[3] |
Massa | 5,8 M☉ |
Temperatura efectiva | 5.535 K[4] |
Paral·laxi | 2,365 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −4,588 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 4,372 mas/a [2] |
Velocitat de rotació estel·lar | 25 km/s[5] |
Velocitat radial | −25,44 km/s[6] |
Gravetat superficial equatorial | 70 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 18h 5m 1.2264s[2] |
Declinació (δ) | -30° 25' 11.6778''[2] |
Metal·licitat | 0,03[4] |
Part de | Gamma Sagittarii (en) |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J18050123-2934482 (2MASS) GSC 06854-04373 (GSC) HD 164975 (Henry Draper Catalogue) HIP 88567 (Catàleg Hipparcos) SAO 186237 (Catàleg SAO) HR 6742 (Catàleg d'Estrelles Brillants) ADS 11029 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) CCDM J18050-2935A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 24605 (Catàleg General de Boss) GCRV 10519 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 88567 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 17586-2935 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC -30351 (Two-Micron Sky Survey) PMC 90-93 6554 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 267817 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 2533 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SRS 43835 (Southern Reference Star Catalog) TD1 21524 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 6854-4373-1 (Catàleg Tycho) UBV 21667 (UBV) W Sgr (Catàleg General d'Estrelles Variables) WDS J18050-2935A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) WDS J18050-2935Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) YZ 119 11630 (YZ) SBC9 2001 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) WEB 14993 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 4050309195613114624 (Gaia Data Release 2) γ¹ Sgr (nomenclatura de Bayer) Gaia DR3 4050309195613114624 (Gaia DR3) TIC 407190486 (TESS Input Catalog) AAVSO 1758-29 (AAVSO) |
W Sagittarii (γ¹ Sagittarii / γ¹ Sgr) és un estel variable a la constel·lació del Sagitari.[7] Al costat de Nash o Alnasl (γ² Sagittarii) comparteix la denominació de Bayer «Gamma», si bé no existeix relació física entre els dos estels.
Característiques
W Sagittarii és una supergegant groga i variable cefeida la lluentor de la qual varia de magnitud aparent entre +4,3 i +5,1 en un període de 7,59 dies. La seva variació de lluentor va acompanyada d'un canvi en el seu tipus espectral, des de G1 a F4. La seva temperatura mitjana és de 5.600 K i té una massa d'unes 7 masses solars. Encara que la mesura directa de la paral·laxi situa a W Sagittarii a una incerta distància de 2.100 anys llum respecte al sistema solar, la distància calculada sobre la base de la seva variabilitat és significativament menor, entorn de 1.500 anys llum. Prenent com a referència aquest últim valor, la lluminositat de W Sagittarii seria unes 2.500 vegades major que la del Sol, i el seu diàmetre unes 50 vegades més gran que el solar.[8]
Composició química
W Sagittarii mostra una abundància relativa de ferro comparable a la solar ([Fe/H] = +0,02). Els nivells d'alguns elements com a itri, zinc i lantani són més elevats que en el nostre estel, els dos últims un 70% més abundants que al Sol.[9]
Company estel·lars
W Sagittarii sembla un estel múltiple; l'acompanyant més proper, detectat per espectroscòpia, té un període orbital de 1.582 dies (4,33 anys). És un estel blanc de la seqüència principal de tipus A0V que es mou en una òrbita considerablement excèntrica (i = 0,41).[10] A més pot haver-hi dos companys més llunyans de magnitud 13, W Sagittarii B i W Sagittarii C, separats 33 i 48 segons d'arc respectivament.[8]
Referències
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982. Autor: Nancy Houk.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Barium abundances in Cepheids» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 3252–3261. DOI: 10.1093/MNRAS/STS270.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «W Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ 8,0 8,1 «Alnasl» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 869-879.