Wenceslaus Karsten
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1732 Neubrandenburg (Alemanya) |
| Mort | 17 abril 1787 (54 anys) Halle (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Rostock Universitat de Jena |
| Tesi acadèmica | Algebra ejosque differentia ab Arithmetica Respondente (1755) |
| Director de tesi | probablement Franz Aepinus |
| Es coneix per | Estudi dels logaritmes dels nombres negatius i imaginaris |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Rostock Halle |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Rostock Universitat de Halle |
| Alumnes | Ernst Christoph Friedrich Knorre Johann Sigismund Gottfried Huth |
| Influències | Leonard Euler |
| Influències en | Immanuel Kant |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Henning Friedrich von Gräveniz (en)  |
| Família | |
| Germans | Lorenz Karsten |
Wenceslaus Johann Gustav Karsten fou un matemàtic alemany del segle xviii.
Vida
Karsten era fill d'un farmacèutic de Neuebrandenburg; quan tenia quatre anys, els seus pares van perdre totes les seves possessions en un incendi i, poc després, van decidir enviar el seu fill a Güstrow, on va ser educat pel seu avi Gustav Thiel.[1] Els seus pares també es van traslladar a aquesta ciutat el 1741, on el seu pare va exercir de notari i va explotar una petita granja. A partir de 1743 va estudiar a la Fürstliche Domschule (escola de la catedral) tot i que no va rebre formació matemàtica específica.
De 1750 a 1752 va estudiar la universitat de Rostock, on va ser deixeble de Franz Aepinus, i de 1752 a 1755 a la universitat de Jena.[2]
A partir de 1755 va ser professor de lògica a la universitat de Rostock,[3] tot i que el seu departament va ser traslladat a Bützow el 1758.[4] Durant aquesta època va mantenir una activa correspondència amb Euler.[5] També va ser rector de la universitat els anys 1764 i 1768-69.
El 1778 va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat de Halle, on va anar per substituir el difunt Johann Andreas Segner.[6] Va ocupar aquest lloc fins a la seva mort.
Obra
A part d'haver estat l'autor d'un dels primers intents de crear una revista científica específicament matemàtica,[7] Kastner és conegut, sobretot, per un article seu del 1768 titulat Von den Logarithmen vermeinter Grössen,[8] en el que dilucida els logaritmes dels nombres negatius i imaginaris, donant una interpretació geomètrica dels logaritmes dels nombres complexos com a sectors hiperbòlics.
Referències
Bibliografia
- Bullynck, Maarten «Stages Towards a German Mathematical Journal (1750-1800)» (en (anglès)). Archives Internationales d'Histoire des Sciences, Vol. 63, Num. 170-171, 2013, pàg. 237-251. DOI: 10.1484/J.ARIHS.5.103844. ISSN: 0003-9810.
- Carrier, Martin. «Kant's Theory of Matter and his Views on Chemistry». A: Eric Watkins (ed.). Kant and the Sciences (en (anglès)). Oxford University Press, 2007, p. 205-230. ISBN 0-19-513305-6.
- Schmidt, Werner Helmut «Wenceslaus Johann Gustav Karsten (1732–1787). Von Neubrandenburg nach Halle – Bewerbungen, Beziehungen, Berufungen» (en (alemany)). Reports on Didactics and History of Mathematics. Martin Luther Universität, Report 02, 2004.
- Sehlke, Stephan. Pädagogen - Pastoren - Patrioten (en (alemany)). Norderstedt: Herstellung und Verlag, 2009. ISBN 978-3-837-09497-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wenceslaus Karsten» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)