Pere Morey

Pere Morey
Información personal
Nombre de nacimiento Pere Morey Servera Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 23 de diciembre de 1941 Ver y modificar los datos en Wikidata
Palma de Mallorca (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 5 de noviembre de 2019 Ver y modificar los datos en Wikidata (77 años)
Nacionalidad Española
Lengua materna Español y catalán Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educado en
Información profesional
Ocupación Escritor Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua literaria Catalán
Género Literatura infantil y juvenil Ver y modificar los datos en Wikidata
[editar datos en Wikidata]

Pere Morey Servera (Palma de Mallorca, 23 de diciembre de 1941 - ibídem, 5 de noviembre de 2019)[1]​ fue un escritor español especializado en literatura infantil y juvenil en catalán.[2]

Biografía

Trabajó como profesor universitario licenciado en ciencias económicas por la Universidad de Barcelona y en ciencias empresariales por la Universidad de las Islas Baleares. Colaboró en medios de comunicación como IB3 Televisión, IB3 Radio, Onda Cero, Ona Mallorca, Radio Calviá, TVE, Radio Popular y El Mirall.[3]​ Escribió novela histórica, novela negra, ciencia ficción, teatro y un mimodrama con fondos musicales. También escribió guiones para películas y cómics.[4]​ Su obra se ha traducido del catalán al alemán, al español y al francés.

Como miembro de la Comisión Cívica del Tricentenario 1715-2015, participó activamente en Mallorca con una novela sobre la guerra de sucesión: La darrera canonada. Mallorca, 1701-1715.[5]​ Participa también en el documental La Resistència realizado por Pere Sánchez, con Bartolomeu Mestre, Guillem Morro Veny y Oriol Junqueras.[6][7]

Obra

  • 1979: Rondalles pels qui les saben totes
  • 1984: Pedres que suren
  • 1984: Rondalles pels qui els agrada la història
  • 1984: La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes
  • 1986: Una olor com de fera
  • 1987: Rondalles pels qui els agraden blanques
  • 1987: Operació Verge Negra
  • 1987: L'anell de Boken-Rau (I)
  • 1987: Dia D a Santa Ponça
  • 1989: Però... Tu no eres mort?
  • 1990: Mai no encalcis un cec a les fosques
  • 1992: Mai no moriràs, Gilgamesh!
  • 1993: El llaüt de vela negra
  • 1993: L'anell de Boken-Rau (II)
  • 1994: Allò que conta el vent del desert
  • 1995: Al començament fou el foc
  • 1995: La simfonia dels adéus
  • 1996: La volta al món en 8 rondalles
  • 1998: Llibre de Geografantasia i contes
  • 1998: El darrer pregó d'Abú Yahià
  • 1999: El templer i l'arquitecte
  • 2000: El sol mai no es pon (sobre els meus fills)
  • 2002: La metgessa càtara
  • 2003: Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada
  • 2008: Peix de prémer
  • 2009: Pirènia, el país que mai no va existir
  • 2011: Els casos més espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto
  • 2013: La magrana de foc
  • 2013: Lluna negra[8]
  • 2015: La darrera canonada. Mallorca 1701-1715.

Teatro infantil y juvenil

  • Sagran (Mimodrama musical), 1981.
  • La flor romanialíssima, 1982.
  • Set missatges per en Joanet, 2006.
  • Sagran 2-0 (no és més que un mirall), 2006.

Premios

  • Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) por Pedres que suren. Esta obra también obtuvo el premio Literatura Catalana de la Generalidad de Cataluña-obra de creación para lectura de niños (1984).
  • Premio Joanot Martorell de narrativa de Gandia (1984): La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes.
  • Premio Baltasar Porcel de narrativa de Andrach (1992): La simfonia dels adéus.
  • Premio Guillem Cifre de Colonya (1993) por Allò que conta el vent del desert.
  • Premio Baltasar Porcel de narrativa de Andrach (2002): Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada.
  • Premio Mallorca Fantàstica de Literatura (2011): Pirènia, el país que mai no va existir.[9]

Referencias

  1. Redacción (5 de noviembre de 2019). «Ha mort l'escriptor i entusiasta promotor de la llengua catalana Pere Morey». dBalears (en catalán) (Palma de Mallorca). Consultado el 5 de noviembre de 2019. 
  2. «Pere Morey i Servera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Inici». Departament de Cultura (en catalán). Consultado el 8 de febrero de 2019. 
  4. Biografia
  5. Pons, Damià (23 de mayo de 2015). «El Tricentenari, a tota màquina». AraBalears.cat (en catalán). Consultado el 7 de noviembre de 2019. 
  6. La Resistència
  7. «Tricentenari 1715/2015. OCB-Comissió Cívica». Archivado desde el original el 6 de junio de 2016. Consultado el 1 de diciembre de 2018. 
  8. «Obra». Archivado desde el original el 1 de diciembre de 2018. Consultado el 1 de diciembre de 2018. 
  9. Premis

Bibliografía

  • «Pere Morey i Servera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grupo Enciclopèdia Catalana.

Enlaces externos

  • Página de Pere Morey Servera en la Asociación de Escritores en Lengua Catalana (AELC).
  • Página de Facebook
  • Esta obra contiene una traducción derivada de «Pere Morey Servera» de Wikipedia en catalán, concretamente de esta versión del 20 de octubre de 2017, publicada por sus editores bajo la Licencia de documentación libre de GNU y la Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Control de autoridades
  • Proyectos Wikimedia
  • Wd Datos: Q17301428
  • Identificadores
  • WorldCat
  • VIAF: 95153770
  • ISNI: 0000000079799927
  • BNE: XX1720841
  • BNF: 13093137s (data)
  • CANTIC: 981058513888406706
  • GND: 1056719303
  • LCCN: n78010498
  • SUDOC: 111962528
  • Repositorios digitales
  • Dialnet: 2649731
  • Wd Datos: Q17301428